Institut d’Enginyers de Catalunya (INEC)
Indústria
Col·legi i Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC i AEIC)
Consell de Col·legis d’Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya
Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Girona (CETIG)
Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa (CETIM)
Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Lleida (CETILL)
Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Vilanova i la Geltrú (CETIVG)
Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona (CETIT)
Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB)
Consell de Col·legis d’Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya
Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Girona (CETIG)
Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa (CETIM)
Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Lleida (CETILL)
Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Vilanova i la Geltrú (CETIVG)
Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona (CETIT)
Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB)
Tecnologies de la informació i la comunicació
Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya (COETC)
Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya (COETTC)
Col·legi Oficial d’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Catalunya (COETIC)
Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF)
Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya (COETTC)
Col·legi Oficial d’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Catalunya (COETIC)
Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF)
Agronomia i natura
Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Pèrits Agrícoles de Catalunya (COETAPAC)
Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya (COEAC)
Col·legi d’Enginyers de Forests de Catalunya (CEFC)
Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Forestals de Catalunya (COETFC)
Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya (COEAC)
Col·legi d’Enginyers de Forests de Catalunya (CEFC)
Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Forestals de Catalunya (COETFC)
Activitats extractives i edificació
Col·legi Oficial d’Enginyers de Mines del Nord-est
Col·legi Oficial d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya (CECCP)
Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics en Topografia de Catalunya (COETTC)
Col·legi Oficial d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya (CECCP)
Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics en Topografia de Catalunya (COETTC)
Transport
Col·legi Oficial d’Enginyers Navals i Oceànics (COIN)
Associació d’Enginyers Aeronàutics de Catalunya
Associació d’Enginyers Aeronàutics de Catalunya
Mostra d'imatges
Commutador suïs. Aquest aparell va permetre durant molts anys les comunicacions per telèfon. S’introduïa en cada foradet el cable per posar en comunicació l’emissor i el receptor d’una trucada de telèfon.
Primer ordinador transistoritzat. Va ser desenvolupat a partir de l’any 1958 als Estats Units i la seva peculiaritat és que duia incorporats circuits transistoritzats, que permetien substituir el “tub” i tenir menor consum elèctric. Aquests ordinadors són els predecessors de les màquines amb circuits integrats per plaques de silici.
Presentació de l’Observatori de la Competitivitat. Cada any s’elabora un estudi acurat sobre les dades i tendències de la nostra competitivitat, especialment en l’activitat industrial. Es tracta d’un document molt apreciat per tècnics i empresaris, elaborat per destacades personalitats de tots els sectors.
Centre de transmissió dels senyals de televisió, ràdio i dades des de la Terra als diferents satèl·lits geoestacionaris.
El satèl·lit rep la informació dels centres de transmissió terrestre i la reemet sobre àmplies zones de cobertura a la superfície terrestre.
Les noves disciplines en la professió se centren en tecnologies de sistemes i en la recerca de noves fórmules per protegir les dades dels particulars i de les empreses. Això requereix grans sales on agrupar els processadors de dades.
Els sistemes d’emmagatzematge de la informació i de tractament de dades ocupen espai a les empreses. Amb l’augment dels servidors per Internet, sorgeixen nous serveis vinculats al processament de dades que representen una nova sortida professional per als enginyers i enginyeres informàtics.
Producció de gerbera en un hivernacle, al Maresme. L’hivernacle és el sistema més intensiu, ja que es rendibilitza al màxim la producció amb un mínim d’inversió en terra.
Sigui en espais tancats, sigui en la parcel·lació del terreny, l’acció de l’enginyer tècnic agrícola és imprescindible per ordenar de manera eficient i sostenible l’explotació del territori al nostre abast.
L’enginyer de forests en plena labor d’inventari forestal, envoltat per les eines habituals: forcípula (per amidar els diàmetres dels arbres), cinta mètrica, blume-leiss (aparell que serveix per mesurar alçades), brúixola i una llibreta o PDA per anotar els valors. L’inventari forestal és el primer pas en la gestió dels boscos.
Mitjançant una barrina de Pressler i un regle de precisió es mesura el creixement dels arbres, per calcular la producció de fusta que hom pot extreure’n de forma sostenible, o per calcular la capacitat de retenció de CO2 dels nostres boscos.
Una altra especialitat dels enginyers i les enginyeres de mines és la qualitat de l’aigua al llarg de tot el seu cicle de control. La vigilància de la qualitat de l’aigua als embassaments, des de la seva recepció per pluja, és fonamental per garantir-ne la qualitat abans de passar a la xarxa de distribució. Pel que fa a la indústria de les aigües minerals per a ús de boca Catalunya destaca àmpliament en el conjunt espanyol.
Interior de l’edifici dedicat al procés d’òsmosi per al dessalatge de l’aigua de la Planta Dessalinitzadora del Llobregat.
Vista aèria les obres de l’AVE al barri barceloní de la Sagrera. Tant en el subsòl com a la superfície, la planificació i la visió de futur dels enginyers i enginyeres de camins, canals i ports és essencial.
Els avenços de la informàtica han permès a aquests professionals una millora de la recollida de dades al lloc de treball, en temps real.
El treball de l’enginyer tècnic en topografia és imprescindible perquè totes les obres públiques i privades compleixin les dades geomètriques especificades en els projectes.
Maquetes dissenyades per ordinador a l’empresa catalana Isonaval. En la planificació de les estructures navals, les noves tecnologies i els programes informàtics de disseny permeten als projectistes dibuixar i crear els interiors i exteriors dels vaixells. Els enginyers navals, per guanyar en precisió i eficiència, dissenyen els interiors i les cobertes exteriors amb les eines informàtiques més sofisticades.
Una altra foto per a la història, del juny del 2009: els primers estudiants que reben el títol d’enginyer aeronàutic a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT). Una nova generació es disposa a alçar el vol i a recuperar el temps perdut en aquest sector decisiu de la tecnologia i la indústria.